dimarts, 31 de juliol del 2007

La solidaritat és la tendresa dels pobles

31 de juliol

Barcelona (Països Catalans)


Vaig viatjar a Cisjordània el gener del 2006. Abans i després d'aquest viatge he llegit molt sobre aquest conflicte centenari. No faré demagògia i només vull donar el meu punt de vista del que he vist i he sentit en pròpia pell al llarg de quinze dies de conviure amb els palestins. Puc assegurar que amb només dues setmanes es pot arribar a palpar el que és la vida quotidiana sota ocupació militar i si: també sota ocupació sionista.


Qui es pensi que dins de Cisjordània i Gaza els palestins són lliures, està ben equivocat/da. Dins del territori destinat i anomenat per al poble palestí tots i cada un dels actes necessaris per poder viure amb normalitat com anar a treballar, comprar, anar a l'escola, al metge, etc. En molts casos no es poden realitzar o si es fan és havent de passar pels nombrosos check points. En aquests punts de control, en que alguns recorden infraestructures de presons, la relació amb els soldats israelians és directa i puc constatar que en un tant per cent molt elevat de les actituds d'aquests soldats cap al palestí/na arriba a un alt nivell de racisme i sentiment de superioritat, sense anomenar l'agressivitat.


En els camps de refugiats com el de Balata hi sobreviuen més de vint mil persones en un km i mig quadrat, i al que pertany a Jenin, hi tenen un cementiri només per a les víctimes de la famosa però gens investigada incursió del 2002.


Les incursions de l'exèrcit israelià amb els tancs són diàries com també les conseqüents detencions i morts. Vaig conèixer nens de deu anys amb cames o braços ferits perquè la nit abans havien fugit quan els buscaven per detenir-los i empresonar-los. Quina necessitat creieu que té l'exèrcit israelià de matar a una criatura de vuit anys d'un tret a la boca? Això va passar i està passant. Quin crims han comès aquests nens? Tirar pedres als tancs en resposta a l'ocupació o enderrocament de les seves cases?


Podria escriure infinitat de pàgines amb tot el que vaig veure i segurament em quedaria curta, però m'agradaria parlar sobretot del cas de la ciutat d'Hebrón on s'hi viu una ocupació directa i més bèstia per part dels sionistes. Comparat amb els assentaments que estan relativament allunyats a Hebrón estan fent fora els palestins de casa seva per la posterior instal.lació dels jueus vinguts d'arreu del món. La manera en que l'exèrcit actua és una curiosa paradoxa en la que jo voltant per allà anava recordant escenes de pel.lícules com "los rebeldes del swing" o "El pianista". D'un dia per un altre un palestí es pot trobar que els soldats l'hi han tapiat la botiga i que no la pot tornar a obrir. Sabíeu que els soldats utilitzen l'estrella jueva marcant-la amb espray a la porta o façana com a senyal de prohibit tornar a obrir? A què us recorda? Sabíeu que hi ha carrers del casc antic on totes les segones plantes que estan ocupades pels colons, els palestins han hagut d'instal.lar xarxes per evitar que els caigui a sobre totes les deixalles que els tiren? Sabíeu que hi ha localitats on viuen amb aigua de la pluja i a pocs metres tenen un assentament amb cases amb jardí i piscina? Sabíeu que hi ha pobles totalment rodejats pel mur d'on no si pot sortir? Sabíeu que les deixalles dels habitants israelians de Tel-Aviv van a parar a abocadors al costat de Jericó?


dilluns, 30 de juliol del 2007

...des de Palestina


Sempre Palestina... la meva estimada Palestina...

Ja fa tres dies que et disfruto i et trobo impregnada en tots els racons de la meva pell.
En pocs llocs del món em sento tan feliç i tan indignada alhora, en cap lloc del món sento tanta tristor per l'espècie humana, ni tant d'odi per alguns espècimens...

Sento vergonya de ser europea, sento vergonya d'haver contribuït al que est passant avui a Palestina a través del meu Gobern i dels estaments en que esta integrat a nivell internacional.
Sento vergonya de tenir un seient a Nacions Unides, estament que creu que pot decidir i controlar el futur d'una nació mil.lenaria com la Palestina, a la qual no respecta ja que ni tan sols li ha donat un seient a l'assemblea General, i, per suposat no té ni veu ni vot sobre les decisions que sobre ella es prenen.
Quina ironia! Palestina hi seu només com a convidada, quan en canvi Israel, hi seu de ple dret, un estat que ha violat centenars de resolucions de Nacions Unides (Palestina no n'ha violat mai cap, pels que no ho sàpiguen...)
I vull cridar als quatre vents el que esta passant aquí, vull que tothom ho sàpiga!!! Vull que tots sapigueu el que estem perpetuant amb el nostre silenci i la nostra indiferència.Vull que sapigueu que quan entreu a Palestina entreu en una presó, una presó amb murs que només deixen veure un tros de cel, amb valles i tancats i torres de control per tot arreu, amb soldats i armes a tots els racons, plena de por i odi, que cada vegada s'assembla més a un cau de rates, perquè cada vegada es torna més fosc i més petit.

No podem deixar de venir, no podem parar de fer denuncia.

Hem de ser sempre fidels a Palestina i anar sempre endavant!

Ni un pas enrera! Per Palestina!!!

diumenge, 29 de juliol del 2007

Ja gairebé hi som!

La Montse ja ha arribat a Tel-Aviv i els altres ja som a punt de marxar, dijous volarem cap a Itàlia i d'allà a Tel-Aviv, on agafarem un autobús cap a Jerusalem, el "campament central" del viatge. Si tot va bé, us podreu mantenir al dia del que fem, sentim, veiem o escoltem a través d'aquest bloc. Intentarem que sigui una mena de diari de viatge obert, per compartir tot allò que trobarem a Palestina.