Palestina, la veritat assetjada

Benvolguts companys!

des de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina us fem arribar un link on podreu veure un trailer del documental de moment, en espera que pugui estar penjat al web de la XEP:
Palestina, la veritat assetjada
Reflexions i testimonis per una pau justa
El documental produït per la XEP es va presentar dins l'acte del dimecres passat al CCCB:
60 anys d'ocupació israeliana, d'apartheid i neteja ètnica, de resistència palestina.
que va ser tot un èxit pel que fa al suport de la ciutadania catalana envers Palestina i el poble palestí.
Moltes gràcies als que heu assistit als actes que s'han dut a terme de suport a Palestina, als que assitireu als actes que encara es duen a terme arreu del territori amb motiu del MEMORIAL DE LA NAKBA i als que seguiu les diverses activitats que es duen a terme durant tot l'any, ja sigui presencialment, pels diaris, via web... Així com l'enhorabona als que els organitzeu.

I gràcies al grup de voluntaris que va viatjar i visitar Palestina, i a la població i associacions palestines que els van atendre, i que van fer que aquest documental si ja avui una realitat per a fer sensibilització i denúncia del que està passant i ha passat realment a Palestina. Fem sentir la veu dels palestins, ben fort! Que ningú la pugui callar ni silenciar!

Moltes gràcies a tots altre cop.
Sempre endavant per PALESTINA!

De la Mediterrania a la Vall del Jorda

Aquesta preciosa i estimada terra que es Palestina s,exten, d,oest a est, de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i de Nord a Sud, del Liban fins al Sinai. Aquesta es la Palestina que tots duem al cor, la Palestina historica, robada "oficialment" als Palestins per les Nacions Unides el 1947, il.legalment i parcialment ocupada per Israel el 1948 i totalment ocupada per Israel el 1967.

Un tros de terra que no te petroli, ni diamants, ni altres pedres precioses, ni gas en el subsol, ni tampoc quantitats desorbitants d,aigua o altres recursos. Tampoc es un tros de terra gaire gran. El tema es que, per mala sort dels palestins, esta estrategicament ben situada per a potencies colonialistes i imperialistes, esta suficientment abastada d,aigua respecte a alguns paisos del voltant, te bones i grans extensions cultivables, i s,hi trobem llocs sants per a tres grans religions: la jueva, la musulmana i la cristiana.

Els cristians ens vam encarregar ja fa temps, i durant diversos segles, d,escanyar palestina en nom de la religio, duent a terme guerres i matances contra els musulmans, per tots conegudes. Despres ens vam cansar de lluitar per les 4 reliquies que hi quedaven i vam abandonar la zona.

Pero que passa avui? Podem atribuir les causes del conflicte a una lluita entre religions? Res mes lluny, i tampoc es tracta d,una lluita etnica ni racista!

Els Israelians volen Palestina sencera, lliure d,habitants molestos, des de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i des del Liban fins al Sinai. Ja hem vist que no es conformen amb els quatre llocs sagrats... Perque en aquesta zona hi ha aigua, hi trobem gran diversitat de climes, bona terra per cultivar, esta situada en un bon lloc per al comers internacional, te una gran sortida portuaria a la mediterrania... i a mes no ens oblidem de la gran maquinaria economica que suposa la ocupacio: grans empreses d,armament, taxes aduaneres, diners d"ajuda" internacional...

Perque fins i tot a la Vall del Jorda, en ple desert, hi podem trobar oasis on s,hi cultiven platans!

La dignitat robada i violada, dia rera dia

En tres dies hem passat 6 vegades pel chekpoint que tanca la ciutat de Nablus, 3 d,entrada i 3 de sortida, per poder circular entre Nablus i les seves zones adjacents.

Aquest chekpoint tanca i aïlla la ciutat de la resta de territoris del West Bank i es troba al bell mig de la Cisjordania ocupada el 1967.

Accedir a l,interior es senzill encara que no per això deixa de ser humiliant: no cal ensenyar el document d,identitat però si s,ha de caminar al llarg d,un corredor reixat a banda i banda després de passar una porta giratòria feta de barres de metall. Es com accedir dins d,una presó, la única diferencia es que aquesta presó te diversos km quadrats de superfície i pels seus carrers hi poden circular els cotxes.

El camí que cal fer per poder sortir de la presó en el que s,ha convertit Nablus avui, em costa d,anomenar i totes les paraules em semblem tenir un significat massa suau pel que es realment un chekpoint: humiliant, deshumanitzador, criminal, violador... Les persones que volen sortir de la ciutat es van alineant en files de 1 davant de portes giratòries de ferro; poden esperar el seu torn durant hores interminables, patint una calor insuportable, els nens ploren i criden, les cares del homes i les dones son una barreja de ràbia i resignació indescriptibles i el dolor de les seves animes es respira per tot arreu. Quan els toca passar la porta sovint un soldat de tansols 18 anys els mira amb despreci mentre els demana el hawya; els palestins mostren la seva carta d,identitat blava o verda (nomes la blava els permet arribar a Jerusalem) i el soldat els continua demanant que obrin les bosses i fins i tot que mostrin l,abdomen despullat havent-se de deslligar els pantalons i desbotonar-se la camisa, no fos cas que portessin una bomba "perquè vosaltres no ho sabeu, però tots els palestins son possibles terroristes" (com ens deia un soldat al qual vam increpar i gravar en aquest chekpoint). I després de passar el darrer corredor i la darrera porta surten finalment del chekpoint.

Els que llegiu aixo podeu pensar "fantastic, aconsegueixen passar el chekpoint!" pero despres d,aquest hi ha un altre chekpoint, i un altre, i un altre, totes les ciutats i totes les zones de la Palestina que va quedar despres de les fronteres del 67 estan o be tancades per valles o mur o be ocupades per colons o zones militars, no s,en salva ni un trosset.
I a mes sempre hi ha el chekpoint final, el que no et deixa anar mes enlla. Pels palestins amb carnet d,identitat blau aquesta frontera es la de la palestina historica, robada per israel amb l,ajut de Nacions Unides als seus legitims propietaris, els palestins, el 1948. Pels Palestins amb carnet d,identitat verd el seu limit de circulacio a traves de punts de control i chekpoints es el Mur declarat il.legal per la Cort Internacional de Justicia el 2004 i que encara avui se segueix construint dins dels Territoris Palestins ocupats el 1967, robant terres, cases, aigua i ciutats senceres.
Els Israelians no han oblidat el que va dir Golda Mair "una terra sense poble per a un poble sense terra", i continuen amb el seu somni imperialista en ple segle XXI, buidar de gent la terra, sense importar els mitjans, i ocupar-la.
Pero els palestins no obliden els assasinats, els robatoris, els humiliacions continuades, les mentides, el dolor i tenen el temps a favor seu, perque ja no els queda res per perdre, perque ho donaran tot per Palestina.

...des de Palestina

Sempre Palestina... la meva estimada Palestina...

Ja fa tres dies que et disfruto i et trobo impregnada en tots els racons de la meva pell.
En pocs llocs del món em sento tan feliç i tan indignada alhora, en cap lloc del món sento tanta tristor per l'espècie humana, ni tant d'odi per alguns espècimens...

Sento vergonya de ser europea, sento vergonya d'haver contribuït al que est passant avui a Palestina a través del meu Gobern i dels estaments en que esta integrat a nivell internacional.
Sento vergonya de tenir un seient a Nacions Unides, estament que creu que pot decidir i controlar el futur d'una nació mil.lenaria com la Palestina, a la qual no respecta ja que ni tan sols li ha donat un seient a l'assemblea General, i, per suposat no té ni veu ni vot sobre les decisions que sobre ella es prenen.
Quina ironia! Palestina hi seu només com a convidada, quan en canvi Israel, hi seu de ple dret, un estat que ha violat centenars de resolucions de Nacions Unides (Palestina no n'ha violat mai cap, pels que no ho sàpiguen...)
I vull cridar als quatre vents el que esta passant aquí, vull que tothom ho sàpiga!!! Vull que tots sapigueu el que estem perpetuant amb el nostre silenci i la nostra indiferència.Vull que sapigueu que quan entreu a Palestina entreu en una presó, una presó amb murs que només deixen veure un tros de cel, amb valles i tancats i torres de control per tot arreu, amb soldats i armes a tots els racons, plena de por i odi, que cada vegada s'assembla més a un cau de rates, perquè cada vegada es torna més fosc i més petit.

No podem deixar de venir, no podem parar de fer denuncia.

Hem de ser sempre fidels a Palestina i anar sempre endavant!

Ni un pas enrera! Per Palestina!!!