dissabte, 11 d’agost de 2007

La dignitat robada i violada, dia rera dia

En tres dies hem passat 6 vegades pel chekpoint que tanca la ciutat de Nablus, 3 d,entrada i 3 de sortida, per poder circular entre Nablus i les seves zones adjacents.

Aquest chekpoint tanca i aïlla la ciutat de la resta de territoris del West Bank i es troba al bell mig de la Cisjordania ocupada el 1967.

Accedir a l,interior es senzill encara que no per això deixa de ser humiliant: no cal ensenyar el document d,identitat però si s,ha de caminar al llarg d,un corredor reixat a banda i banda després de passar una porta giratòria feta de barres de metall. Es com accedir dins d,una presó, la única diferencia es que aquesta presó te diversos km quadrats de superfície i pels seus carrers hi poden circular els cotxes.

El camí que cal fer per poder sortir de la presó en el que s,ha convertit Nablus avui, em costa d,anomenar i totes les paraules em semblem tenir un significat massa suau pel que es realment un chekpoint: humiliant, deshumanitzador, criminal, violador... Les persones que volen sortir de la ciutat es van alineant en files de 1 davant de portes giratòries de ferro; poden esperar el seu torn durant hores interminables, patint una calor insuportable, els nens ploren i criden, les cares del homes i les dones son una barreja de ràbia i resignació indescriptibles i el dolor de les seves animes es respira per tot arreu. Quan els toca passar la porta sovint un soldat de tansols 18 anys els mira amb despreci mentre els demana el hawya; els palestins mostren la seva carta d,identitat blava o verda (nomes la blava els permet arribar a Jerusalem) i el soldat els continua demanant que obrin les bosses i fins i tot que mostrin l,abdomen despullat havent-se de deslligar els pantalons i desbotonar-se la camisa, no fos cas que portessin una bomba "perquè vosaltres no ho sabeu, però tots els palestins son possibles terroristes" (com ens deia un soldat al qual vam increpar i gravar en aquest chekpoint). I després de passar el darrer corredor i la darrera porta surten finalment del chekpoint.

Els que llegiu aixo podeu pensar "fantastic, aconsegueixen passar el chekpoint!" pero despres d,aquest hi ha un altre chekpoint, i un altre, i un altre, totes les ciutats i totes les zones de la Palestina que va quedar despres de les fronteres del 67 estan o be tancades per valles o mur o be ocupades per colons o zones militars, no s,en salva ni un trosset.
I a mes sempre hi ha el chekpoint final, el que no et deixa anar mes enlla. Pels palestins amb carnet d,identitat blau aquesta frontera es la de la palestina historica, robada per israel amb l,ajut de Nacions Unides als seus legitims propietaris, els palestins, el 1948. Pels Palestins amb carnet d,identitat verd el seu limit de circulacio a traves de punts de control i chekpoints es el Mur declarat il.legal per la Cort Internacional de Justicia el 2004 i que encara avui se segueix construint dins dels Territoris Palestins ocupats el 1967, robant terres, cases, aigua i ciutats senceres.
Els Israelians no han oblidat el que va dir Golda Mair "una terra sense poble per a un poble sense terra", i continuen amb el seu somni imperialista en ple segle XXI, buidar de gent la terra, sense importar els mitjans, i ocupar-la.
Pero els palestins no obliden els assasinats, els robatoris, els humiliacions continuades, les mentides, el dolor i tenen el temps a favor seu, perque ja no els queda res per perdre, perque ho donaran tot per Palestina.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ànims a tots i a totes!!

Un petó per la Laureta :P

Roser.