Aquesta preciosa i estimada terra que es Palestina s,exten, d,oest a est, de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i de Nord a Sud, del Liban fins al Sinai. Aquesta es la Palestina que tots duem al cor, la Palestina historica, robada "oficialment" als Palestins per les Nacions Unides el 1947, il.legalment i parcialment ocupada per Israel el 1948 i totalment ocupada per Israel el 1967.
Un tros de terra que no te petroli, ni diamants, ni altres pedres precioses, ni gas en el subsol, ni tampoc quantitats desorbitants d,aigua o altres recursos. Tampoc es un tros de terra gaire gran. El tema es que, per mala sort dels palestins, esta estrategicament ben situada per a potencies colonialistes i imperialistes, esta suficientment abastada d,aigua respecte a alguns paisos del voltant, te bones i grans extensions cultivables, i s,hi trobem llocs sants per a tres grans religions: la jueva, la musulmana i la cristiana.
Els cristians ens vam encarregar ja fa temps, i durant diversos segles, d,escanyar palestina en nom de la religio, duent a terme guerres i matances contra els musulmans, per tots conegudes. Despres ens vam cansar de lluitar per les 4 reliquies que hi quedaven i vam abandonar la zona.
Pero que passa avui? Podem atribuir les causes del conflicte a una lluita entre religions? Res mes lluny, i tampoc es tracta d,una lluita etnica ni racista!
Els Israelians volen Palestina sencera, lliure d,habitants molestos, des de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i des del Liban fins al Sinai. Ja hem vist que no es conformen amb els quatre llocs sagrats... Perque en aquesta zona hi ha aigua, hi trobem gran diversitat de climes, bona terra per cultivar, esta situada en un bon lloc per al comers internacional, te una gran sortida portuaria a la mediterrania... i a mes no ens oblidem de la gran maquinaria economica que suposa la ocupacio: grans empreses d,armament, taxes aduaneres, diners d"ajuda" internacional...
Perque fins i tot a la Vall del Jorda, en ple desert, hi podem trobar oasis on s,hi cultiven platans!
1 comentari:
Fins ara no he posat res, però vaig seguint el que aneu penjant. Ja saps Laureta que no sóc gaire expressiva i això d' escriure no se'm dona gens bé. En fin, que només volia dir-te que no sóc tant impresentable com creus i no m' oblido de tu.
Un petó per la Laura i per tots
Publica un comentari a l'entrada