diumenge, 10 de maig del 2009

Palestina la veritat assetjada

Documental (cliqueu al reproductor per veure en pantalla completa)



Infografia (fragment del documental que resumeix la ocupació militar en 60 anys)

Palestina, la veritat assetjada from matema on Vimeo.



Cartell del documental



Poseu-vos en contacte amb la Xarxa d`enllaç amb Palestina per demanar projecció i presentació per part dels autors al vostre centre o espai.

Xarxa d'Enllaç amb Palestina
C/Leopoldo Alas, 12 - baixos - 08012 - Barcelona
Tel 93 237 84 61
C/e: info@xarxapalestina.org

diumenge, 25 de maig del 2008

Palestina, la veritat assetjada

Benvolguts companys!

des de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina us fem arribar un link on podreu veure un trailer del documental de moment, en espera que pugui estar penjat al web de la XEP:
Palestina, la veritat assetjada
Reflexions i testimonis per una pau justa
El documental produït per la XEP es va presentar dins l'acte del dimecres passat al CCCB:
60 anys d'ocupació israeliana, d'apartheid i neteja ètnica, de resistència palestina.
que va ser tot un èxit pel que fa al suport de la ciutadania catalana envers Palestina i el poble palestí.
Moltes gràcies als que heu assistit als actes que s'han dut a terme de suport a Palestina, als que assitireu als actes que encara es duen a terme arreu del territori amb motiu del MEMORIAL DE LA NAKBA i als que seguiu les diverses activitats que es duen a terme durant tot l'any, ja sigui presencialment, pels diaris, via web... Així com l'enhorabona als que els organitzeu.

I gràcies al grup de voluntaris que va viatjar i visitar Palestina, i a la població i associacions palestines que els van atendre, i que van fer que aquest documental si ja avui una realitat per a fer sensibilització i denúncia del que està passant i ha passat realment a Palestina. Fem sentir la veu dels palestins, ben fort! Que ningú la pugui callar ni silenciar!

Moltes gràcies a tots altre cop.
Sempre endavant per PALESTINA!

dissabte, 15 de desembre del 2007

Un documental molt esperat


... I molt treballat!

Des de que vam tornar de Palestina el grup de voluntaris-documentalistes de la XEP no hem parat de treballar.
Més de 30 hores d`enregistrament a Cisjordània durant l`agost de 2007, amb representants anònims i coneguts de la societat civil Palestina, com ara l`ex-alcalde de Nablus o l`ex-ministre i parlamentari M.Barghoutti, són una responsabilitat massa gran.
(A les quals hem sumat, al gener de 2008, 15 hores més d`entrevistes amb membres de la societat civil de Gaza!!!)

Però el mes de setembre vam tenir 2 bones notícies que han fet possible que la nostra feina pugui anar més ràpid: una subvenció de l'AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT (ACCD) i una subvenció de la SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT (SGJ).
Moltíssimes gràcies de d'aquesta web als cofinançadors del projecte. El seu suport ens ha permès escurçar molt el calendari de producció del documental i donar-li una qualitat que sense això no hauria estat possible.

Gràcies a aquestes subvencions i segons les nostres previsions, podrem estrenar el documental que porta per títol provisional "VEUS PALESTINES PER UNA PAU JUSTA", el 23 de març de 2008 coincidint amb el DIA DE LA TERRA PALESTINA.

A més també volem agrair als cofinançadors la confiança que han dipositat en la XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA i en diverses activitats de l'entitat que, desde 2002 realitza activitats de suport a Palestina i al poble palestí.

MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 19 de novembre del 2007

el grup de viatge a Tel Rumeida



El cansanci psicològic del grup a Tel Rumeida, Hebron, després de visitar associacions i Ong`s palestines en defensa dels drets humans.Alguns com jo, passariem uns quants dies malalts, però sense abandonar el calendari del viatge...
... demolicions de cases i oliveres...tancaments de comerços, colonització del casc antic amb l`ajut dels controls militars a cada cantonada, i el més trist, nens suportant la presència de colons i soldats armats cada vegada que han d`anar a l`escola o sortir al carrer com qualsevol nen hauria de poder fer...
Aquesta cultura tan agressiva és la que no s`explica suficientment als medis, quan es parla d`aquest llarg conflicte.

Una cultura i una economia de guerra, la de l`Estat creat el 48; i d`altra banda una cultura de la resistència pacífica i la solidaritat, la del poble que pateix atacs i humiliacions diariès i que ha vist reduir el seu territori en un 22% de la Palestina històrica, afegint-hi el problema dels camps de refugiats.

La crida de la societat civil palestina és una crida per la Pau i la Justícia, per allò que raonablement tothom desitja, i que a Palestina es menysté sino és gràcies a les institucions europees que hi donen suport, i a la solidaritat natural dels joves que hi viatgen per conèixer millor aquella realitat, i així entendre que el món és igual per a tots i els mateixos drets pels quals lluitem s`han d`estendre allà on es violen més sistemàticament.

divendres, 17 d’agost del 2007

Cansons des de Tulkarem


Senyors de l'occident, us escric des de molt lluny, ... així comensa la canso del Marwan, un cantautor fill de pare palestí, que aquests dies ens acompanya en el nostre viatge.

Quan vam decidir fer el documental, ràpidament vam pensar en ell perquè fes una canco.

Hem anat fins a Tulkarem, poble del nord de Cisjordania, perquè toques just davant de l'escola on un dia el seu pare va fugir de les bales de l'exercit ocupant. Rodejat de nenes i nens que potser d'aqui uns quants anys també hauran de lluitar contra un enemic que continua matant impunement.

Després un service ens ha dut fins a Qalqilya, poble completament envoltat pel mur. Un taxista ens ha ensenyat que es viure engarjolat en la teva pròpia terra. sentir com l'horitzo queda reduït a un mur, un mur construït per la seguretat del poble ocupant, del poble que es ven com l'unica democràcia del pròxim orient, que pobret ha de fer murs, utilitzar armes prohibides... tot perque es clar, ells innocents se senten amenaçats pels pobles que l'envolten. i mentrestant, els palestins continuen vivint en un gran camp de concentració, entre murs, checkpoints i permisos de pas que mai arriben.

I així, com cada dia, hem palpat com es la vida diària del poble palestí. un poble que a pesar de tot continua lluiutan.



(Us deixem amb dos videos de Marwan gravats a Tulkarem que reflexen i resumeixen l`emotivitat del que diem)

dijous, 16 d’agost del 2007

Converses

Ahir vam estar fins tard al Jerusalem Hotel, un restaurant a prop de la Old City frequentat per internacionals propalestins, alguns ens vam quedar fins tard compartint conversa amb uns amics de jerusalem fins que a ultima hora i la tensio va creixer entre els nostres companys de taula quan en Nawaf, un dels cambrers d, aquest restaurant, es va asseure amb un grup forca gran que estava al nostre costat.

Resulta que el personal amb qui en Nawaf discutia acaloradament, eren sionistes d,esquerres. Els nostres amics, afins al PFLP - Front popular d,alliberament de Palestina-, van comencar a posar-se nerviosos en veure aquesta mena de negociacions que els recordaven a algunes altres de mes alt nivell. Aixo es el que fan els de Fatah, parlen amb ells. Al cap d,una estona la discussio es va traslladar a la nostra taula, el jove de Fatah defensava tambe acaloradament, dominat pel pragmatisme, el dret a parlar amb els israelians per tractar de millorar les coses, el portaveu eventual del Front es negava a aquesta mena de converses mentre no deixessin primer d,ocupar la seva terra.

Tot i que la conversa va ser majorment en arab, pel to es podia veure que el que es discutia anava mes enlla d,allo que acabava de passar a la taula del costat.

Com a europea i ex escolta, una tendeix a pensar que parlar mai esta de mes aixi que vaig fer una aproximacio a un d,aquests petits monstres per preguntarli primerament d,on era i que hi feia aqui.

El jove somreia nervios, mentre ens explicava que era d,Anglaterra que estava a Jerusalem estudiant Ciencies Politiques a l,universitat hebrea i que tenia molt d,interes en el que estava passant aqui en treballar per la pau, que parlar era molt important i que ells volien donar als palestins un tros de terra per al seu estat. Quina ironia donar-los un tros de la terra que tot just els han robat.

Saps a anglaterra ens critiquen per anar amb els palestins i aqui per anar amb els israelians, es tan dur ser al mig!! Al mig de que? em vaig preguntar, com es pot ser al mig entre una maquina de guerra genocida com es l,Estat d,Israel i un poble que darrerament fa poca cosa mes que patir, enmig de que?

Despres encara ho va acabar d,arreglar dient que no volia parlar del que havien fet els seus avis, ni els seus pares que s,havia de partir de zero i asseure,s sense pensar en el passat. En fi m,estalviare gaires comentaris sobre aquest argument pero podeu imaginar dir-li aixo a algu que porti 60 anys fora del seu pais o a qui els soldats hagin assasinat els fills?

Vaig dir-li que per poder parlar primer s,havia de tenir garantit el dret a la vida, el sostre, el menjar i altres molts drets que manquen als palestins. Pero aleshores el jove hippy sionista havia de marxar, perque l,estaven esperant, es clar, i tant, bona nit doncs.

Quan va creuar la porta vaig entendre la desaprovacio en la mirada dels meus amics que ni tan sols s,havien dignat a mirar-lo ni a descreuar els bracos. Certament es dificil parlar.

I el que em sap mes greu es que un dels arguments del jove fatahista per defensar aquestes converses en les que tot palesti se sent de nou enganyat, era que els europeus, creiem que ho havien de fer.

dimecres, 15 d’agost del 2007

Quan les esperances no es trenquen ni per 3a vegada

Estem a Al Walaja, o al que queda d'aquesta poblacio palestina despres del pas de la maquinaria sionista i destructora israeliana.
Al Walaja es troba entre Jerusalem i Beitlehem. No tenia gaires habitants quan el 1948 tots ells van ser expulsats de les seves cases. L'exercit Israelia els va fer fugir fins a una zona a propera, dins de les seves propies terres de conreu, prometent;los que algun dia podrien tornar. Encara no han pogut fer;ho i, encara mes, mai han pogut tornar a visitar els carrers ni les cases de l'antiga Al Walaja, on avui hi viu poblacio Israeliana.

Quantes mentides! Com aquesta i moltes d'altres, com Oslo, com els seguents intents de tractats de pau, com el disangagement de Gaza... Encara que no cal que ens sorprenguem, perque l'Estat d'Israel se sostenta precisament en aquesta tonica, la de la mentida constant, per mostrar al mon tan sols allo que a ell li interessa.

La familia Salem ens ha explicat com tots els habitants van ser expulsats i es van convertir en refugiats dins de la seva propia terra. En el lloc on antigament hi havia les seves terres de conreu van haver de viure en tendes durant anys, fins que les Nacions Unides els van construir petites habitacions de no mes de 20 metres quadrats on hi vivien les families. Avui Al Walaja continua al mateix lloc on es van plantar aquelles primeres tendes de campanya. Han aconseguit agrandir la seves cases amb molts esforsos pero no han pogut tornar a les cases on van neixer, tot i que les veuen a cada moment per les seves finestres, ja que es troben just a la muntanya del davant.
Des de la casa dels Salem, l'antiga Al Walaja, es veu des de totes les habitacions.

Pero si us penseu que ja heu llegit tota la historia, encara no he ni comensat, com aquell que diu.
Fa uns anys la familia Salem es van assabentar que el mur que separaria la seva terra de la terra que Israel ara vol robar, passaria just davant de la seva casa, i van rebre una ordre de demolicio de la seva llar. Per molt que van apelar davant dels tribunals i que van lluitar de manera "legal" contra les intencions de l'Estat d'Israel, la seva casa va ser demolida.
Amb molt d'esfors la van tornar a construir al mateix lloc on havia estat, despres de viure mesos en una tenda una altra vegada. Aquesta nova casa va tornar a ser demolida. Ara han construit la seva casa per 3a vegada, amb ajuda de gent anonima que ha donat els seus diners i el seu temps per fer que sigui possible. Veurem quan de temps tarden les Forces de Defensa Israelis en enderrocar;la de nou, per 3a vegada.
Per cert, aquesta familia encara te pendents dues multes per no pagar les dues factures de l'import que li ha costat a l'Estat d'Israel enderrocar la seva casa. Quina ironia, pagar perque t'enderroquin la propia casa!!!!

Ja sabem que la justicia es el pilar del gran estat d'Israel, escollit per Deu per guiar el desti de tots els pobles. I que el que ens passa als altres es que no ho entenem... pobrets de nosaltres.