Converses

Ahir vam estar fins tard al Jerusalem Hotel, un restaurant a prop de la Old City frequentat per internacionals propalestins, alguns ens vam quedar fins tard compartint conversa amb uns amics de jerusalem fins que a ultima hora i la tensio va creixer entre els nostres companys de taula quan en Nawaf, un dels cambrers d, aquest restaurant, es va asseure amb un grup forca gran que estava al nostre costat.

Resulta que el personal amb qui en Nawaf discutia acaloradament, eren sionistes d,esquerres. Els nostres amics, afins al PFLP - Front popular d,alliberament de Palestina-, van comencar a posar-se nerviosos en veure aquesta mena de negociacions que els recordaven a algunes altres de mes alt nivell. Aixo es el que fan els de Fatah, parlen amb ells. Al cap d,una estona la discussio es va traslladar a la nostra taula, el jove de Fatah defensava tambe acaloradament, dominat pel pragmatisme, el dret a parlar amb els israelians per tractar de millorar les coses, el portaveu eventual del Front es negava a aquesta mena de converses mentre no deixessin primer d,ocupar la seva terra.

Tot i que la conversa va ser majorment en arab, pel to es podia veure que el que es discutia anava mes enlla d,allo que acabava de passar a la taula del costat.

Com a europea i ex escolta, una tendeix a pensar que parlar mai esta de mes aixi que vaig fer una aproximacio a un d,aquests petits monstres per preguntarli primerament d,on era i que hi feia aqui.

El jove somreia nervios, mentre ens explicava que era d,Anglaterra que estava a Jerusalem estudiant Ciencies Politiques a l,universitat hebrea i que tenia molt d,interes en el que estava passant aqui en treballar per la pau, que parlar era molt important i que ells volien donar als palestins un tros de terra per al seu estat. Quina ironia donar-los un tros de la terra que tot just els han robat.

Saps a anglaterra ens critiquen per anar amb els palestins i aqui per anar amb els israelians, es tan dur ser al mig!! Al mig de que? em vaig preguntar, com es pot ser al mig entre una maquina de guerra genocida com es l,Estat d,Israel i un poble que darrerament fa poca cosa mes que patir, enmig de que?

Despres encara ho va acabar d,arreglar dient que no volia parlar del que havien fet els seus avis, ni els seus pares que s,havia de partir de zero i asseure,s sense pensar en el passat. En fi m,estalviare gaires comentaris sobre aquest argument pero podeu imaginar dir-li aixo a algu que porti 60 anys fora del seu pais o a qui els soldats hagin assasinat els fills?

Vaig dir-li que per poder parlar primer s,havia de tenir garantit el dret a la vida, el sostre, el menjar i altres molts drets que manquen als palestins. Pero aleshores el jove hippy sionista havia de marxar, perque l,estaven esperant, es clar, i tant, bona nit doncs.

Quan va creuar la porta vaig entendre la desaprovacio en la mirada dels meus amics que ni tan sols s,havien dignat a mirar-lo ni a descreuar els bracos. Certament es dificil parlar.

I el que em sap mes greu es que un dels arguments del jove fatahista per defensar aquestes converses en les que tot palesti se sent de nou enganyat, era que els europeus, creiem que ho havien de fer.