Palestina, la veritat assetjada

Benvolguts companys!

des de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina us fem arribar un link on podreu veure un trailer del documental de moment, en espera que pugui estar penjat al web de la XEP:
Palestina, la veritat assetjada
Reflexions i testimonis per una pau justa
El documental produït per la XEP es va presentar dins l'acte del dimecres passat al CCCB:
60 anys d'ocupació israeliana, d'apartheid i neteja ètnica, de resistència palestina.
que va ser tot un èxit pel que fa al suport de la ciutadania catalana envers Palestina i el poble palestí.
Moltes gràcies als que heu assistit als actes que s'han dut a terme de suport a Palestina, als que assitireu als actes que encara es duen a terme arreu del territori amb motiu del MEMORIAL DE LA NAKBA i als que seguiu les diverses activitats que es duen a terme durant tot l'any, ja sigui presencialment, pels diaris, via web... Així com l'enhorabona als que els organitzeu.

I gràcies al grup de voluntaris que va viatjar i visitar Palestina, i a la població i associacions palestines que els van atendre, i que van fer que aquest documental si ja avui una realitat per a fer sensibilització i denúncia del que està passant i ha passat realment a Palestina. Fem sentir la veu dels palestins, ben fort! Que ningú la pugui callar ni silenciar!

Moltes gràcies a tots altre cop.
Sempre endavant per PALESTINA!

Matí d'organitzacions i tarda de colons

Avui ens hem llevat molt d'hora ,i després de les mandres i els cafès turcs, hem fet via cap a les afores de Jerusalem on hi ha la seu de l'organització YDD que es dediquen a buscar sortida al sector de la població juvenil de Jerusalem i rodalies amb més risc d'exclusió social. Hem fet les gravacions de les primeres entrevistes i escoltat atentament les explicacions de com està duent a terme, l'Estat d'Israel, la segregació de tota la població, buscant l'aïllament a partir del mur i els punts de control.

Després hem agafat un altre taxi col•lectiu i ens hem dirigit a la seu del moviment d'Stop the Wall que es troba a les afores de Ramallah, la reunió ha estat molt interessant i a partir de les diapositives hem pogut constatar que l'objectiu final de la construcció del mur és menjar-se la terra, literalment parlant, de la poca que els queda i presionar-los perquè marxin.

A la tarda, després d'una migdiada i de la visita de la propietària de la casa, hem tingut la magnifica idea de visitar el mur de les lamentacions, com que avui és dissabte estava a besar de jueus extremistes, resant i celebrant el seu dia. Que cada vegada hi ha més colons, ja és un fet i, que els palestins cada vegada ho tenen més cru per recuperar la seva capital també. Aquest vespre ens acomiadem amb un regust amarg i és que avui també hem passat el primer check point, el de Calandia, que ara s'anomena Terminal de mur i és ben bé una presó, per on els palestins han de passar cada dia per fer qualsevol acte quotidià, mentrestant ara, els colons estan celebrant el seu dia envoltats de seguretat, seguretat que paguen amb la vida, els palestins.

La solidaritat és la tendresa dels pobles

31 de juliol

Barcelona (Països Catalans)

Vaig viatjar a Cisjordània el gener del 2006. Abans i després d'aquest viatge he llegit molt sobre aquest conflicte centenari. No faré demagògia i només vull donar el meu punt de vista del que he vist i he sentit en pròpia pell al llarg de quinze dies de conviure amb els palestins. Puc assegurar que amb només dues setmanes es pot arribar a palpar el que és la vida quotidiana sota ocupació militar i si: també sota ocupació sionista.


Qui es pensi que dins de Cisjordània i Gaza els palestins són lliures, està ben equivocat/da. Dins del territori destinat i anomenat per al poble palestí tots i cada un dels actes necessaris per poder viure amb normalitat com anar a treballar, comprar, anar a l'escola, al metge, etc. En molts casos no es poden realitzar o si es fan és havent de passar pels nombrosos check points. En aquests punts de control, en que alguns recorden infraestructures de presons, la relació amb els soldats israelians és directa i puc constatar que en un tant per cent molt elevat de les actituds d'aquests soldats cap al palestí/na arriba a un alt nivell de racisme i sentiment de superioritat, sense anomenar l'agressivitat.


En els camps de refugiats com el de Balata hi sobreviuen més de vint mil persones en un km i mig quadrat, i al que pertany a Jenin, hi tenen un cementiri només per a les víctimes de la famosa però gens investigada incursió del 2002.


Les incursions de l'exèrcit israelià amb els tancs són diàries com també les conseqüents detencions i morts. Vaig conèixer nens de deu anys amb cames o braços ferits perquè la nit abans havien fugit quan els buscaven per detenir-los i empresonar-los. Quina necessitat creieu que té l'exèrcit israelià de matar a una criatura de vuit anys d'un tret a la boca? Això va passar i està passant. Quin crims han comès aquests nens? Tirar pedres als tancs en resposta a l'ocupació o enderrocament de les seves cases?


Podria escriure infinitat de pàgines amb tot el que vaig veure i segurament em quedaria curta, però m'agradaria parlar sobretot del cas de la ciutat d'Hebrón on s'hi viu una ocupació directa i més bèstia per part dels sionistes. Comparat amb els assentaments que estan relativament allunyats a Hebrón estan fent fora els palestins de casa seva per la posterior instal.lació dels jueus vinguts d'arreu del món. La manera en que l'exèrcit actua és una curiosa paradoxa en la que jo voltant per allà anava recordant escenes de pel.lícules com "los rebeldes del swing" o "El pianista". D'un dia per un altre un palestí es pot trobar que els soldats l'hi han tapiat la botiga i que no la pot tornar a obrir. Sabíeu que els soldats utilitzen l'estrella jueva marcant-la amb espray a la porta o façana com a senyal de prohibit tornar a obrir? A què us recorda? Sabíeu que hi ha carrers del casc antic on totes les segones plantes que estan ocupades pels colons, els palestins han hagut d'instal.lar xarxes per evitar que els caigui a sobre totes les deixalles que els tiren? Sabíeu que hi ha localitats on viuen amb aigua de la pluja i a pocs metres tenen un assentament amb cases amb jardí i piscina? Sabíeu que hi ha pobles totalment rodejats pel mur d'on no si pot sortir? Sabíeu que les deixalles dels habitants israelians de Tel-Aviv van a parar a abocadors al costat de Jericó?