Avui ens hem llevat molt d'hora ,i després de les mandres i els cafès turcs, hem fet via cap a les afores de Jerusalem on hi ha la seu de l'organització YDD que es dediquen a buscar sortida al sector de la població juvenil de Jerusalem i rodalies amb més risc d'exclusió social. Hem fet les gravacions de les primeres entrevistes i escoltat atentament les explicacions de com està duent a terme, l'Estat d'Israel, la segregació de tota la població, buscant l'aïllament a partir del mur i els punts de control.
Després hem agafat un altre taxi col•lectiu i ens hem dirigit a la seu del moviment d'Stop the Wall que es troba a les afores de Ramallah, la reunió ha estat molt interessant i a partir de les diapositives hem pogut constatar que l'objectiu final de la construcció del mur és menjar-se la terra, literalment parlant, de la poca que els queda i presionar-los perquè marxin.
A la tarda, després d'una migdiada i de la visita de la propietària de la casa, hem tingut la magnifica idea de visitar el mur de les lamentacions, com que avui és dissabte estava a besar de jueus extremistes, resant i celebrant el seu dia. Que cada vegada hi ha més colons, ja és un fet i, que els palestins cada vegada ho tenen més cru per recuperar la seva capital també. Aquest vespre ens acomiadem amb un regust amarg i és que avui també hem passat el primer check point, el de Calandia, que ara s'anomena Terminal de mur i és ben bé una presó, per on els palestins han de passar cada dia per fer qualsevol acte quotidià, mentrestant ara, els colons estan celebrant el seu dia envoltats de seguretat, seguretat que paguen amb la vida, els palestins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada