Sempre Palestina... la meva estimada Palestina...
Ja fa tres dies que et disfruto i et trobo impregnada en tots els racons de la meva pell.
En pocs llocs del món em sento tan feliç i tan indignada alhora, en cap lloc del món sento tanta tristor per l'espècie humana, ni tant d'odi per alguns espècimens...
Sento vergonya de ser europea, sento vergonya d'haver contribuït al que est passant avui a Palestina a través del meu Gobern i dels estaments en que esta integrat a nivell internacional.
Sento vergonya de tenir un seient a Nacions Unides, estament que creu que pot decidir i controlar el futur d'una nació mil.lenaria com la Palestina, a la qual no respecta ja que ni tan sols li ha donat un seient a l'assemblea General, i, per suposat no té ni veu ni vot sobre les decisions que sobre ella es prenen.
Quina ironia! Palestina hi seu només com a convidada, quan en canvi Israel, hi seu de ple dret, un estat que ha violat centenars de resolucions de Nacions Unides (Palestina no n'ha violat mai cap, pels que no ho sàpiguen...)
I vull cridar als quatre vents el que esta passant aquí, vull que tothom ho sàpiga!!! Vull que tots sapigueu el que estem perpetuant amb el nostre silenci i la nostra indiferència.Vull que sapigueu que quan entreu a Palestina entreu en una presó, una presó amb murs que només deixen veure un tros de cel, amb valles i tancats i torres de control per tot arreu, amb soldats i armes a tots els racons, plena de por i odi, que cada vegada s'assembla més a un cau de rates, perquè cada vegada es torna més fosc i més petit.
No podem deixar de venir, no podem parar de fer denuncia.
Hem de ser sempre fidels a Palestina i anar sempre endavant!
Ni un pas enrera! Per Palestina!!!
Ja fa tres dies que et disfruto i et trobo impregnada en tots els racons de la meva pell.
En pocs llocs del món em sento tan feliç i tan indignada alhora, en cap lloc del món sento tanta tristor per l'espècie humana, ni tant d'odi per alguns espècimens...
Sento vergonya de ser europea, sento vergonya d'haver contribuït al que est passant avui a Palestina a través del meu Gobern i dels estaments en que esta integrat a nivell internacional.
Sento vergonya de tenir un seient a Nacions Unides, estament que creu que pot decidir i controlar el futur d'una nació mil.lenaria com la Palestina, a la qual no respecta ja que ni tan sols li ha donat un seient a l'assemblea General, i, per suposat no té ni veu ni vot sobre les decisions que sobre ella es prenen.
Quina ironia! Palestina hi seu només com a convidada, quan en canvi Israel, hi seu de ple dret, un estat que ha violat centenars de resolucions de Nacions Unides (Palestina no n'ha violat mai cap, pels que no ho sàpiguen...)
I vull cridar als quatre vents el que esta passant aquí, vull que tothom ho sàpiga!!! Vull que tots sapigueu el que estem perpetuant amb el nostre silenci i la nostra indiferència.Vull que sapigueu que quan entreu a Palestina entreu en una presó, una presó amb murs que només deixen veure un tros de cel, amb valles i tancats i torres de control per tot arreu, amb soldats i armes a tots els racons, plena de por i odi, que cada vegada s'assembla més a un cau de rates, perquè cada vegada es torna més fosc i més petit.
No podem deixar de venir, no podem parar de fer denuncia.
Hem de ser sempre fidels a Palestina i anar sempre endavant!
Ni un pas enrera! Per Palestina!!!
2 comentaris:
Doncs jo no sento vergonya de ser d'on sóc... també formo part d'una nació mil·lenària que no té seient a les nacions unides! El meu país tampoc hi té veu. La lluita palestina és una lluita germana i hi donaré suport, però no em sento culpable del que dicten els qui m'oprimeixen!
Sóc català, la meva nació tampoc té veu a cap organisme internacional.
Hola,
Doncs jo sí que sento vergonya de pagar els meus impostos a l'estat espanyol i europeu, i de permetre que en el meu nom, i el de la resta de conciutadans, els nostres governants es dediquin a expoliar Catalunya i colonitzar al tercer món.
Tampoc cal flagelar-nos però sí pot ser bo reconèixer que el nostre benestar es sustenta en bona mesura en el patiment del sur, i potser és bo també sentir-se co-responsable d'aquest colonialisme que practiquen els nostres governs.
Sobretot si aquesta vergonya sentida com a pròpia, serveix per organitzar el canvi i aconseguir tumbar aquesta banda de xorissos i criminals. Com quan vam fer amb el fill de puta de l'Aznar.
Bon viatge i molta sort!
Publica un comentari a l'entrada