divendres, 17 d’agost del 2007

Cansons des de Tulkarem


Senyors de l'occident, us escric des de molt lluny, ... així comensa la canso del Marwan, un cantautor fill de pare palestí, que aquests dies ens acompanya en el nostre viatge.

Quan vam decidir fer el documental, ràpidament vam pensar en ell perquè fes una canco.

Hem anat fins a Tulkarem, poble del nord de Cisjordania, perquè toques just davant de l'escola on un dia el seu pare va fugir de les bales de l'exercit ocupant. Rodejat de nenes i nens que potser d'aqui uns quants anys també hauran de lluitar contra un enemic que continua matant impunement.

Després un service ens ha dut fins a Qalqilya, poble completament envoltat pel mur. Un taxista ens ha ensenyat que es viure engarjolat en la teva pròpia terra. sentir com l'horitzo queda reduït a un mur, un mur construït per la seguretat del poble ocupant, del poble que es ven com l'unica democràcia del pròxim orient, que pobret ha de fer murs, utilitzar armes prohibides... tot perque es clar, ells innocents se senten amenaçats pels pobles que l'envolten. i mentrestant, els palestins continuen vivint en un gran camp de concentració, entre murs, checkpoints i permisos de pas que mai arriben.

I així, com cada dia, hem palpat com es la vida diària del poble palestí. un poble que a pesar de tot continua lluiutan.



(Us deixem amb dos videos de Marwan gravats a Tulkarem que reflexen i resumeixen l`emotivitat del que diem)

3 comentaris:

Isaac ha dit...

Moltes felicitats pel viatge i pel què heu anat escrivint.
Vaig estar a Palestina aquest febrer amb la meva parella i entenc de prop moltes de les coses que exposeu.
Es trist saber que poques coses han canviat però encoratja veure que hi ha gent encara avui que lluita incansablement per construïr un futur més digne.
Visca Palestina lliure... des del Penedès o qualsevol part del món!

Anònim ha dit...

Ei sindicaitor!!!
Carai tu si que has anat lluny!!
Està molt bé tot això que espliqueu i posa la pell de gallina!mare de deu quantes injusticies i que amagades que les tenen!
Aneu altantu!!un peto des de Catalunya, i desde la CELLERA!!!!!

Rauxa ha dit...

Ara us tocaria viure un temps a Israel per veure l'altre cara de la moneda. Sovint la gent viatja a Palestina i en poc temps es fa abanderada de la seva injusta situació...però mai es donen l'oportunitat de viure a l'altre cantó, compartir idèntiques experiències i el mateix temps per formar-se'n una opinió. Viatjar està molt bé, però per entendre s'ha de viure i escoltar 2 versions sobre el mateix conflicte enriqueix més que escoltar-ne una de sola.
No n'estic a favor ni en contra del què exposeu, és una opinió...estic en contra de les afirmacions unilaterals.