dimarts, 7 d’agost del 2007

La ciutat vs la ciutat fantasma

Tornem d-Hebron , que en arab es diu Al Khalil, es a dir amistos, res a veure amb la realitat actual d-aquesta ciutat en la que els assentaments hi creixen a dins com cancers de fatal diagnostic. Hebron es actualment un territori comanche, com a dit l-Enric sembla el far west. Una ciutat de mes de 600.000 habitants en la que el 20 per cent del territori esta ocupat per 500 colons i 5.000 soldats, que els donen cobertura. Els colons d-Hebron son coneguts per la seva violencia i beligerancia contra la poblacio palestina, els hem vist escupir davant nostre al passar, donar patades als seus veins malvolguts i lluir metralletes per anar-se a banyar a un dels pous que abastia d-aigua als palestins i que ells es van apoderar. I tot aixo no ha estat res, nomes a Tel Rumeida, que es un dels assentaments on la bota de l-ocupacio apreta mes fort, ahir es van produir cinc atacs, els colons van cremar l-escola, el cementiri i un camp d-oliveres, van entrar en un parell de cases a fer destrosses i van apallisar un internacional, al que li van robar a mes la camera de video. Tot aixo sota la mirada impassible dels soldats israelians, que aqui es dediquen a tasques mes fines com l-ocupacio de cases, en les que evidentment deixen la seva emprenta o a tallar els suministres de llum i aigua. A mes a mes d-humiliar i controlar la poblacio quan s-aburreixen, a nosaltres ens han intentat intimidar pero el nostre guia, no s-ha fet petit i s-ha plantat davant d-un duo colon-soldat que intentava increparnos a explicar el que havien fet en la casa del seu pare, que era jueu palesti, els van fer fora perque no eren prou jueus i provocaven els colons, aixo els van dir, curios eh!
Als carrers dels assentaments, com al far west, s hi respira la por i els unics que s hi passejen tranquils van amb pistola. A 200 metres, cheq point enlla, ja no hi ha colons, hi ha un mercat ple de queviures, de colors, d olors i de soroll, de nens tirant petards i el caos circulatori caracteristic amb els taxis grocs com a protagonistes, aixo torna a ser palestina.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bunica Helena (i companys), acabo llegir el teul mail amb el link d'aquest blog. He estat llegint tot el que expliqueu... No tinc paraules...
Només espero que aquest projecte que esteu fent arribi a bon port, que us cuideu molt i sobretot que torneu empapats d'aquesta realitat no tant llunyana per explicar, compartir i difondre-la quan sigueu aqui. Tinc ganes de que m'expliquis en perosna les mil i una coses que heu viscut en aquestes terres.
Sense més, ànims! el que esteu fent és increible!
Un petonet ben dolcet i ens veiem a la tornada!
maria manyosa*