dilluns, 13 d’agost del 2007

lucidesa

Jerusalem es, diuen, la segona ciutat de l-Orient Mitja amb un percentatge mes alt de drogadiccio. La ma dura de la policia israeliana amb el consum de drogues a la part occidental esdeve una ma sospitosament tova i tolerant a la part est de la ciutat. En els darrers anys el consum de drogues creix d-una manera alarmant entre els joves palestins, sota el vist i plau, quan no el foment per part de les autoritats israelianes. I les organitzacions juvenils es veuen desbordades per aquest nou problema que no saben gestionar.

Potser haureu sentit a les noticies que un jove palesti va morir assesinat el passat divendres vora de casa nostra a mans de dos guardies de seguretat privada. Es possible que hagueu sentit la historia, el jove va disparar la cama a un dels guardaespatlles que escorten els colons que passejen pel casc antic, ho va fer prenent-li la seva propia arma, sembla, l,altre guarda va respondre amb tres trets, el primer al cor, el segon, quan ja era a terra al cap i el tercer encanonant-lo directament sobre el crani.

Diu el meu amic Hussein que coneixia aquest noi, diu que li va sorprendre perque era un d,aquests joves que estan atrapats en el silenci quimic, que passava els dies assegut veient-les passar amb la mirada perduda, aparentement indiferent i apatic, com molts altres. Diu el meu amic Hussein, fent suposicions probablement basades en les seves propies cabories, pero potser no gaire lluny de la realitat, que probablement se-n va cansar, que per un dia va pensar i es va preguntar perque ell era mes petit que un insecte, perque ningu el veia ni l,escoltava perque no podia fer res mentre aquella gent es passejaven armats pel seu barri, mataven amb impunitat i gaudien de tots els privilegis. Se,n va cansar. Diu el meu amic hussein que va ser un moment de lucidesa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

el que dius no és cert. hi ha proves documentals que el segon guàrdia just li va tocar el tou de la cama. en la teva sorprenent narració hi podies afegir que el guàrdia li va prendre les sandàlies mentre iniciava un delicat pas sardanístic. el vostre problema és que us comporteu com una colla de fanàtics i aquest fanatisme us impedeix analitzar la realitat amb un mínim de coherència.

maria freixas ha dit...

m'han dit que hi ha soldats israelians que parlen català... tu en deus ser un no?
així m'agrada, que us retrateu sionistes!!

helena sala bitrià ha dit...

És possible que m'hagi equivocat en la narració dels fets, de fet em vaig limitar a explicar la versió que tenia. Pero no crec que l'important aqui sigui la trajectoria de les bales si no el fet que va morir, igual que en moren molts d'altres.
Francament, crec que quan s'està assistint a l'extermini d'un poble, la pretensió de ser neutral constitueix un major fanatisme, o si ho preferiu una major inmoralitat, que el posicionament. I si no es tracta de maldat, només es pot disculpar per desconeixement d'aquesta realitat a la que apel·les i que et convido a visitar per aclarir que la nostra visió no és pas tant distorsionada com pugui semblar.