lucidesa

Jerusalem es, diuen, la segona ciutat de l-Orient Mitja amb un percentatge mes alt de drogadiccio. La ma dura de la policia israeliana amb el consum de drogues a la part occidental esdeve una ma sospitosament tova i tolerant a la part est de la ciutat. En els darrers anys el consum de drogues creix d-una manera alarmant entre els joves palestins, sota el vist i plau, quan no el foment per part de les autoritats israelianes. I les organitzacions juvenils es veuen desbordades per aquest nou problema que no saben gestionar.

Potser haureu sentit a les noticies que un jove palesti va morir assesinat el passat divendres vora de casa nostra a mans de dos guardies de seguretat privada. Es possible que hagueu sentit la historia, el jove va disparar la cama a un dels guardaespatlles que escorten els colons que passejen pel casc antic, ho va fer prenent-li la seva propia arma, sembla, l,altre guarda va respondre amb tres trets, el primer al cor, el segon, quan ja era a terra al cap i el tercer encanonant-lo directament sobre el crani.

Diu el meu amic Hussein que coneixia aquest noi, diu que li va sorprendre perque era un d,aquests joves que estan atrapats en el silenci quimic, que passava els dies assegut veient-les passar amb la mirada perduda, aparentement indiferent i apatic, com molts altres. Diu el meu amic Hussein, fent suposicions probablement basades en les seves propies cabories, pero potser no gaire lluny de la realitat, que probablement se-n va cansar, que per un dia va pensar i es va preguntar perque ell era mes petit que un insecte, perque ningu el veia ni l,escoltava perque no podia fer res mentre aquella gent es passejaven armats pel seu barri, mataven amb impunitat i gaudien de tots els privilegis. Se,n va cansar. Diu el meu amic hussein que va ser un moment de lucidesa.

De la Mediterrania a la Vall del Jorda

Aquesta preciosa i estimada terra que es Palestina s,exten, d,oest a est, de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i de Nord a Sud, del Liban fins al Sinai. Aquesta es la Palestina que tots duem al cor, la Palestina historica, robada "oficialment" als Palestins per les Nacions Unides el 1947, il.legalment i parcialment ocupada per Israel el 1948 i totalment ocupada per Israel el 1967.

Un tros de terra que no te petroli, ni diamants, ni altres pedres precioses, ni gas en el subsol, ni tampoc quantitats desorbitants d,aigua o altres recursos. Tampoc es un tros de terra gaire gran. El tema es que, per mala sort dels palestins, esta estrategicament ben situada per a potencies colonialistes i imperialistes, esta suficientment abastada d,aigua respecte a alguns paisos del voltant, te bones i grans extensions cultivables, i s,hi trobem llocs sants per a tres grans religions: la jueva, la musulmana i la cristiana.

Els cristians ens vam encarregar ja fa temps, i durant diversos segles, d,escanyar palestina en nom de la religio, duent a terme guerres i matances contra els musulmans, per tots conegudes. Despres ens vam cansar de lluitar per les 4 reliquies que hi quedaven i vam abandonar la zona.

Pero que passa avui? Podem atribuir les causes del conflicte a una lluita entre religions? Res mes lluny, i tampoc es tracta d,una lluita etnica ni racista!

Els Israelians volen Palestina sencera, lliure d,habitants molestos, des de la Mediterrania fins a la Vall del Jorda i des del Liban fins al Sinai. Ja hem vist que no es conformen amb els quatre llocs sagrats... Perque en aquesta zona hi ha aigua, hi trobem gran diversitat de climes, bona terra per cultivar, esta situada en un bon lloc per al comers internacional, te una gran sortida portuaria a la mediterrania... i a mes no ens oblidem de la gran maquinaria economica que suposa la ocupacio: grans empreses d,armament, taxes aduaneres, diners d"ajuda" internacional...

Perque fins i tot a la Vall del Jorda, en ple desert, hi podem trobar oasis on s,hi cultiven platans!

La dignitat robada i violada, dia rera dia

En tres dies hem passat 6 vegades pel chekpoint que tanca la ciutat de Nablus, 3 d,entrada i 3 de sortida, per poder circular entre Nablus i les seves zones adjacents.

Aquest chekpoint tanca i aïlla la ciutat de la resta de territoris del West Bank i es troba al bell mig de la Cisjordania ocupada el 1967.

Accedir a l,interior es senzill encara que no per això deixa de ser humiliant: no cal ensenyar el document d,identitat però si s,ha de caminar al llarg d,un corredor reixat a banda i banda després de passar una porta giratòria feta de barres de metall. Es com accedir dins d,una presó, la única diferencia es que aquesta presó te diversos km quadrats de superfície i pels seus carrers hi poden circular els cotxes.

El camí que cal fer per poder sortir de la presó en el que s,ha convertit Nablus avui, em costa d,anomenar i totes les paraules em semblem tenir un significat massa suau pel que es realment un chekpoint: humiliant, deshumanitzador, criminal, violador... Les persones que volen sortir de la ciutat es van alineant en files de 1 davant de portes giratòries de ferro; poden esperar el seu torn durant hores interminables, patint una calor insuportable, els nens ploren i criden, les cares del homes i les dones son una barreja de ràbia i resignació indescriptibles i el dolor de les seves animes es respira per tot arreu. Quan els toca passar la porta sovint un soldat de tansols 18 anys els mira amb despreci mentre els demana el hawya; els palestins mostren la seva carta d,identitat blava o verda (nomes la blava els permet arribar a Jerusalem) i el soldat els continua demanant que obrin les bosses i fins i tot que mostrin l,abdomen despullat havent-se de deslligar els pantalons i desbotonar-se la camisa, no fos cas que portessin una bomba "perquè vosaltres no ho sabeu, però tots els palestins son possibles terroristes" (com ens deia un soldat al qual vam increpar i gravar en aquest chekpoint). I després de passar el darrer corredor i la darrera porta surten finalment del chekpoint.

Els que llegiu aixo podeu pensar "fantastic, aconsegueixen passar el chekpoint!" pero despres d,aquest hi ha un altre chekpoint, i un altre, i un altre, totes les ciutats i totes les zones de la Palestina que va quedar despres de les fronteres del 67 estan o be tancades per valles o mur o be ocupades per colons o zones militars, no s,en salva ni un trosset.
I a mes sempre hi ha el chekpoint final, el que no et deixa anar mes enlla. Pels palestins amb carnet d,identitat blau aquesta frontera es la de la palestina historica, robada per israel amb l,ajut de Nacions Unides als seus legitims propietaris, els palestins, el 1948. Pels Palestins amb carnet d,identitat verd el seu limit de circulacio a traves de punts de control i chekpoints es el Mur declarat il.legal per la Cort Internacional de Justicia el 2004 i que encara avui se segueix construint dins dels Territoris Palestins ocupats el 1967, robant terres, cases, aigua i ciutats senceres.
Els Israelians no han oblidat el que va dir Golda Mair "una terra sense poble per a un poble sense terra", i continuen amb el seu somni imperialista en ple segle XXI, buidar de gent la terra, sense importar els mitjans, i ocupar-la.
Pero els palestins no obliden els assasinats, els robatoris, els humiliacions continuades, les mentides, el dolor i tenen el temps a favor seu, perque ja no els queda res per perdre, perque ho donaran tot per Palestina.

Aturem la ocupacio

La relació històrica d`Europa amb la cultura àrab i la sensibilitat pels drets humans ens ha de fer receptius a la situació d`injustícia que pateixen fa molt de temps ja els palestins, ser capaços d`aprendre nous llenguatges i formes de comunicació, i treballar plegats en l`esforç de re-definir la nostra identitat mediterrània i no nomès occidental.
Tan sols així es pot invertir la desproporcionada visió des d`uns interessos ben concrets que sempre ens ofereixen els medis sobre el llarg conflicte. Algunes de les veus palestines que ja hem pogut sentir parlen de la inherent capacitat per resistir d`aquest poble; i a peu de carrer, tot i la ocupació, tenim la sensació de que el temps es al seu costat.
Ja fa molt que ens tenen acostumats a veure una petita part del problema, només unes solucions que son des del començament mal plantejades, i ara es el moment de veure mes enllà del mur i lluitar junts perquè no continuïn els actes d`agressió d`una societat tan materialista, immadura i sovint perversa, que assetja de mil maneres la dignitat del poble palestí, aquesta profunda humanitat que hem de conèixer, estimar i fer nostra.

La ciutat vs la ciutat fantasma

Tornem d-Hebron , que en arab es diu Al Khalil, es a dir amistos, res a veure amb la realitat actual d-aquesta ciutat en la que els assentaments hi creixen a dins com cancers de fatal diagnostic. Hebron es actualment un territori comanche, com a dit l-Enric sembla el far west. Una ciutat de mes de 600.000 habitants en la que el 20 per cent del territori esta ocupat per 500 colons i 5.000 soldats, que els donen cobertura. Els colons d-Hebron son coneguts per la seva violencia i beligerancia contra la poblacio palestina, els hem vist escupir davant nostre al passar, donar patades als seus veins malvolguts i lluir metralletes per anar-se a banyar a un dels pous que abastia d-aigua als palestins i que ells es van apoderar. I tot aixo no ha estat res, nomes a Tel Rumeida, que es un dels assentaments on la bota de l-ocupacio apreta mes fort, ahir es van produir cinc atacs, els colons van cremar l-escola, el cementiri i un camp d-oliveres, van entrar en un parell de cases a fer destrosses i van apallisar un internacional, al que li van robar a mes la camera de video. Tot aixo sota la mirada impassible dels soldats israelians, que aqui es dediquen a tasques mes fines com l-ocupacio de cases, en les que evidentment deixen la seva emprenta o a tallar els suministres de llum i aigua. A mes a mes d-humiliar i controlar la poblacio quan s-aburreixen, a nosaltres ens han intentat intimidar pero el nostre guia, no s-ha fet petit i s-ha plantat davant d-un duo colon-soldat que intentava increparnos a explicar el que havien fet en la casa del seu pare, que era jueu palesti, els van fer fora perque no eren prou jueus i provocaven els colons, aixo els van dir, curios eh!
Als carrers dels assentaments, com al far west, s hi respira la por i els unics que s hi passejen tranquils van amb pistola. A 200 metres, cheq point enlla, ja no hi ha colons, hi ha un mercat ple de queviures, de colors, d olors i de soroll, de nens tirant petards i el caos circulatori caracteristic amb els taxis grocs com a protagonistes, aixo torna a ser palestina.

la humanitat que sobreviu

Avui hem visitat Shu'fat, l'unic camp de refugiats que hi ha a Jerusalem, hi viuen mes de 20.000 persones. Els seus habitants provenen, en gran part, de la zona del casc antic on s'ha establert la població jueva. La manca d'infraestructures, la massificacio i la deficiencia dels serveis formen part de la quotidianetat de totes les arees on viu la poblacio desplacada. A Shu'fat, a mes hi ha residents amb dos tipus d'ID's les blaves i les verdes, els primers poden creuar la porta cap a "Israel", els segons no. A mes, en els darrers anys nous monstres assetjen aquesta població; un dels assentaments de majors dimensions els mira des de ben a prop, amb la ferma amenaca d'anexionar-se a Jerusalem, es a dir de continuar creixent fins a trepitjar-los, de fet la posibilitat de demolicio els pesa al damunt des dels anys 70. La segona de les besties es el mur, que serpenteja al seu voltant com un escurco verinos, un mur que avanca rapidament amb el proposit de separar aquesta comunitat del seu Jerusalem natal, aquells que fa unes decades van neixer al casc antic de Jerusalem, quedaran d'aquesta manera en terra de ningu i amb la seva mobilitat mes minvada encara del que ja ho esta. "Vivim en una preso" diu la Zoila, amb una dolcor que es contraposa a la duresa de les seves paraules "A mi em sembla be parlar de pau, pero primer que marxin de casa meva, despres parlarem" "be es la meva opinio" afegeix mentre els seus alumnes l'interrompen exitats perque dema veuran el mar per primera vegada. Ens hem passat la tarda molt ben acompanyats, i molt ben servits: te, cafe, somriures, suc de taronja, cancons, un altre cafe. Palestina torna a sorprendre, amb la seva humanitat, la seva hospitalitat i la seva tendresa i dignitat que si no sempre, sovint sobreviuen al maltracte i a la humiliació que pateixen. Alguns n'haurien d'aprendre, avui el Jerusalem Post torna a obrir la seva edicio amb noticies sobre l'holocaust.

Algunes fotos dels primers dies a Jerusalem